Castell de Torcafelló

El castell termenat de Torcafelló, és un castell situat al municipi de Maçanet de la Selva, documentat des del 1106, i que va funcionar entre els segles XI i XIII.

Història:

L'antic castell comprenia la demarcació de Maçanet de la Selva, amb el poble de Martorell de la Selva, propietat dels Cabrera, que des del segle XII formà el centre d'una batllia del vescomtat de Cabrera.

La primera notícia segura és de l'any 1106, en què Guerau Ponç II del llinatge dels Cabrera jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer III pels castells de Blanes, Argimon i Cabrera, restant exclosos del jurament els castells de Barrés, Brunyola i Torcafeló. En documents posteriors (1185 i 1194), el vescomte Ponç III de Cabrera assegurava la seva submissió al rei Alfons I i, com a garantia de compliment, li oferia cinc castells propis, entre els quals el de «Torcafelon».

En nom dels vescomtes, exercien la jurisdicció del terme els seus feudataris senyors de Maçanet que es van entroncar amb els Cartellà i passaren a viure a la seva nova residència de la plana (la torre de Cartellà), subinfeudant el castell a una família de castlans, els Torcafelló que apareixen en documents a partir del 1231.

El 1450 s'autoritzà la construcció d'una capella a Sant Jordi.

El topònim de Torcafelló persistí en diferents documents fins al segle XVI en què es perd tota notícia documental del castell de Torcafelló, però, en canvi, al cim del turó de Sant Jordi on hi hagué el castell, apareix una capella dedicada al sant. Aquesta al segle XIX fou transformada en torre de telegrafia òptica.

El conjunt va ser objecte d'una restauració i d'una rehabilitació dutes a terme per Taller d'Història de Maçanet entre els anys 1988 i 1997, i d'unes excavacions arqueològiques entre els anys 1999 i 2006 que van permetre descobrir la major part de les restes soterrades del castell.

Característiques:

El castell presenta tres fases constructives superposades. De la fase fundacional, del segle XI, n'hem de destacar la torre de l'homenatge, de planta circular i situada al centre de la fortificació, a banda d'un mur amb un paviment de calç al nord-oest i diverses parets malmeses al costat sud. La torre es conserva en una alçada màxima de 130 cm, la paret té un gruix entre 145i 155 cm i el seu diàmetre màxim és de 5,85 metres.

La segona fase, del segle XII, es caracteritza per la construcció, al voltant de la torre, d'un pati interior (pati d'armes de planta quadrangular, de 9'30 per 10 metres de superfície. Al nord-oest d'aquest pati, a més, es va construir una nova estança sobre l'antic paviment de calç.

Encara dins del segle XII, es va produir una nova reforma (fase III). En primer lloc, es va construir un recinte emmurallat de planta quadrangular, lleugerament atalussat, de 22 per 21 metres de costat i gruix d'1 metre que envoltava i protegia l'espai central del castell format pel pati interior i la torre. Entre el pati i la muralla hi va quedar així un espai que fou compartimentat en diverses estances, de les quals en coneixem sis. En tres de les estances s'hi va trobar una llar molt senzilla, feta amb una solera d'argila envoltada d'un cèrcol de pedres i, llevat d'una de les de la banda de ponent, que presentava un paviment de morter hidràulic, la resta tenien sòls de terra trepitjada.

Al sud-oest d'aquest recinte principal s'hi troba la cisterna, un dipòsit de planta quadrangular de 5,05 per 3,80 metres de perímetre i uns 3 metres d’alçada, amb l'interior revestit d'«opus signinum» (dit morter hidràulic, mescla formada per calç, sorra i bocins de terrissa amb propietats impermeables, molt utilitzat en època romana), del qual se'n conserven els murs est i sud. La cisterna hauria estat construïda en la fase II (segle XII).

La muralla és feta a base de carreus de pedra disposats formant filades força regulars. No s'hi han conservat enlloc restes d'espitlleres, torres omerlets, ni de cap tipus d'obertura. Presumiblement la porta era a la banda de llevant.

Un vall recorre tot l'exterior, amb una amplada de 2,5 metres, a partir del qual hi ha un segon mur (segle XIX) que envolta tota l'antiga muralla. Actualment es pot veure la capella, dedicada a sant Jordi, i restes del mur i del fossat.