Castell de Sant Iscle

Aquest castell va pertànyer als vescomtes de Cabrera i la primera notícia que es té és del 1194 com a conseqüència d’un pacte entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. El 1241 va ser donat als templers però retornà als Cabrera, i el 1310 hi residia Elionor, muller del vescomte Bernat I.

Fou ocupat pels remences durant l’última guerra remença i fou retornat el 1485. A partir del segle XVI ja no trobem cap esment del castell en cap altre conflicte armat. Així podem dir que va perdre la seva funció militar, fins el punt que la finca ocupada pel castell passà a mans de la família Aulet, i fou aprofitada com a explotació forestal.

Les restes del castell mostren una planta força quadrangular d’uns 30 metres per costat. Es poden detectar dues fases constructives: la primera fase dels segles XII-XIII inclou la torre sud-est de 15 m d’alçada i tres pisos, murs adossats, cisterna i la capella dedicada a sant Iscle i santa Victòria, de la qual queden restes de les parets i de l’absis semicircular. La segona fase data del segle XIV, inclou la resta de les torres, murs atalussats i revestiments de murs antics.
A tot el voltant del castell encara es conserva el fossar

La Capella de Sant Iscle i Santa Victoria

Es troba situada en el mateix castell. Sant Iscle i santa Victòria són els patrons de Vidreres. Consta que tots dos sants eren germans naturals de Còrdova. Sota la persecució de Dioclecià, prefecte de Còrdova, van patir martiri en aquella ciutat. La tradició ens ha deixat que les relíquies de Sant Iscle o dels dos màrtirs, no queda clar, foren portades de Còrdova l’any 1010 i dipositades a la capella del Castell de Vidreres.

El 1263 el vescomte de Cabrera, Guerau VI, va donar aquestes relíquies al monestir de Sant Salvador de Breda. Però a la capella del castell van quedar part de relíquies col·locades en una arqueta de pedra treballada, segons consta en la visita pastoral que realitzà el 1339 el bisbe de Girona.

Per tenir cura de la capella, els vescomtes de Cabrera van fundar el benefici sota invocació dels dos sants i un beneficiat tenia cura del temple. El 1436 la capella estava enrunada i s’autoritzà el seu trasllat a l’església parroquial. Però la capella del castell es reedificà i fou beneïda el 1583.

A la capella del castell s’hi anava en processó per la festivitat dels dos sants fins el segle XIX, quan s’enrunà definitivament. El 1936 durant la Guerra Civil es va perdre el reliquiari de plata de l’església parroquial de Vidreres que contenia relíquies dels sants. Avui de la capella, en queda una part de l’absis semicircular i part dels murs. La planta de l’edifici era rectangular.