Estanys de Sils

L'estany de Sils o llac de Sils era un antic llac natural situat al terme municipal de Sils, comarca de la Selva. A la seva època era el llac més gran de Catalunya.

L'estany de Sils ocupava una superfície aproximada d'uns 7 km quadrats, el que fa que es vegi sovint representat amb unes dimensions més grans que l'Estany de Banyoles a l'antiga cartografia de Catalunya. Aquest llac apareix per exemple als mapes "Cataloniae principatus descriptio nova de Gerard Mercator, 1619", "Catalonia de Guiljelmus Blaeu excud. Amsterdam, 1632", "Cataloniae principatus et Ruscinonis ac Cerretaniae comitatuum exactissima dilineatio, cura et studio de Matthäus Seutter de 1740", "Cataloniae principatus, nec non Ruscinonensis et Cerretaniae Comitatus in eorum vicariatus peraccurae distincti de Nicolaum Visser" i a "Cataloniae Principatus novissima et accurata descriptio de J.B. Vrients, 1608".

Localitzat en una zona tectònica sense drenatge natural, les aigües de les rieres de Vallcanera, Caldes, Pins, el Rec Clar i la Torderoladesembocaven a la seva conca lacustre. Era un llac intermitent que en els anys de sequera veia la seva extensió molt reduïda.

Com moltes zones humides en el passat, aquest llac era vist com una zona malsana. Al llarg dels darrers segles es va intentar drenar el llac amb l'objectiu de guanyar noves terres de conreu i lluitar contra el paludisme. Els intents de dessecació no varen reeixir fins a l'any 1851 quan es va construir la séquia que anava a desembocar a la riera de Santa Coloma. Les terres obtingudes amb la dessecació de l'estany es varen repartir entre la gent que havia construït la séquia. Amb el temps la conca de l'antic llac es va cobrir de prats de dalla a on es deixava créixer l'herba pel ramat. Cap al darrer quart del segle XX les plantacions d'arbres per a usos comercials, pollancres i plàtans, varen substituir els camps de dalla originals.

Actualment romanen algunes zones humides i qualque estany petit de nivell variable a la conca de l'antic llac. Part d'aquestes són l'objectiu d'un projecte "Life" que des del 1998 cerca el sanejament les aigües de la zona i l'adquisició de terrenys privats pel restabliment d'alguns prats de dalla. L'objectiu final i més ambiciós d'aquest intent es restaurar una llacuna permanent i recrear l'entorn primigeni dels boscos de ribera que havien envoltat l'antic llac de Sils. El projecte de recuperació de l'entorn es troba protegit sota el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya, inclòs a la xarxa europea d'espais naturals Natura 2000.

 Entre les moltes aus que viuen a la zona, i que probablement eren part de la fauna primitiva del desaparegut llac de Sils, cal destacar el xarrasclet,xatrac menut, l'ànec collverd, l'ànec mandarí, l'ànec cuallarg, el bernat pescaire, l'aligot comú, el rascló, la gamba roja, el martinet blanc, la xivita, lavalona, l'enganyapastors, el blauet, el picot verd, l'abellerol, el rossinyol, el trist, el balquer, la boscarla de canyar, el tallarol de casquet, el bruel, elmosquiter pàl·lid, la mallerenga cuallarga, la mallerenga blava, la mallerenga carbonera, el raspinell, l'oriol, el tudó, la polla d'aigua, el cabussó emplomallat, el mastegatatxes, el gaig, la garsa, la cornella, el verdum, el pinsà, el gafarró, la cardina, el gratapalles i el repicatalons.

Hi ha també amfibis i rèptils com la granota pintada, el tòtil, el gripau, la reineta, el tritó palmat, el tritó verd, la tortuga d'estany, la serp d'aigua i laserp de Montpeller.

Es difícil saber quins peixos havien habitat les aigües de l'extens llac desaparegut. La incertesa és més aviat deguda a la introducció de fauna exòtica, com la carpa, la gambúsia i el carpí en la zona que no a la probable extinció de qualque espècie original. A part de les espècies exòtiques, actualment a les séquies i rierols de la zona hom pot trobar principalment la bagra i l'anguila.